Assignació de terres en benefici d’un infant altre que l’hereu feta pel sobirà per tal d’assegurar-li un mitjà de vida d’acord amb el seu rang.
La institució, d’origen francès, fou reglamentada en les diverses monarquies europees amb la finalitat de facilitar la reversió a la corona de les terres assignades i d’evitar llur transmissió per via femenina.