La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica. Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma; i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga. Els principals aparells de pedra i d’obra cuita són l' aparell ciclopi , de pedres grosses poc retocades i que, per tant, ajusten poc; la paret seca , feta amb peces posades sense morter, tot procurant d’omplir amb rocs més petits els forats que deixen els grossos. La filada superior és feta amb pedres més grosses o bé amb pedres planes posades de cantell; l' aparell poligonal , de pedres lleugerament retocades perquè ajustin i no calgui reblir forats amb pedres més petites. Aquest és l' opus incertum dels romans. L' aparell reticular ( opus reticulatum ) és format per peces de secció quadrada posades de gairell de manera que el conjunt forma un parament que recorda una xarxa. En l' aparell d’espiga ( opus spicatum ) hom disposa filades de pedres planes inclinades alternadament a banda i banda. Tots aquests aparells són emprats en la construcció de murs de contenció de terres (amb una sola cara vista) i també en la construcció de parets molt gruixudes, en el qual cas hom construeix dues parets paral·leles i el buit és omplert amb reble; és l' opus caementicium dels romans. Aquesta mena de parets, més pròpiament anomenades murs, tenen dues cares exteriors d’aspecte més acurat, i les irregularitats que apareixen a l’interior beneficien l’estabilitat, tot ajudant a lligar la paret amb el reble. Els romans també van construir murs d’aquesta mena amb totxos triangulars un vèrtex dels quals restava encastat en l' opus caementicium . Un cas particular d’obra seca són els gabions metàl·lics amb què és evitada la disgregació de les pedres lligant-les amb un embolcall de tela metàl·lica. Aquesta construcció és emprada principalment en la protecció dels marges dels rius. Si hom fa les parets més primes, cal que el picapedrer, amb un treball molt més costós, les talli i els doni forma prismàtica. En aquest cas hom prepara carreus de la mida volguda, que són disposats a trencajunts, o sigui evitant l’aparició de junts verticals continus; en sentit horitzontal, per contra, els junts són continus i ben anivellats. L' aparell isòdom dels grecs consistia en carreus disposats d’aquesta manera, d’alçada uniforme, mentre que en l' aparell pseudoisòdom hom alterna filades d’alçades diferents. En l' aparell emplecton , la paret, de pedra irregular, presenta de tant en tant unes faixes de carreus a trencajunts i ben anivellats. Quan els elements constructius són més petits, com passa amb l’obra cuita, aquest lligam té encara més importància, i han aparegut diverses solucions per a aconseguir un bon lligat, que donen alhora resultats estètics variats. En aquest cas, si el gruix de la paret correspon com a mínim a la llargada d’una peça, l’aparell pot ésser anglès, polonès i holandès . En l' aparell anglès hi ha una filada de peces posades de llarg i una altra de peces de través. En l' aparell polonès (que és l’emprat habitualment), cada filada té dues peces posades al llarg de la paret i una de través. En l' aparell holandès hi ha una filada de peces de través i una altra de formada per dues peces al llarg i una de través. Si la paret té el gruix que correspon a l’amplada de la peça, l’aparell més normal és simplement a trencajunts, i cada filada avança de mitja peça o d’un terç de peça en relació amb la filada inferior. Si el gruix de la paret correspon al gruix de la peça (construcció d’envans o tempanells), la col·locació és a trencajunts (amb junts horitzontals i inclinats) o bé a la mescla. La construcció a junt seguit no és tan resistent. Quan són construïdes plaques (envans, soleres o voltes) amb més d’un gruix de peces, hom procura que les peces trenquin junt tant en el sentit del gruix com en el de la llargada, i en resulten plaques d’una gran resistència, que han estat especialment explotades pels paletes catalans (voltes a la catalana, terrats a la catalana). Quan hom construeix parets o envans formats per dos gruixos molt propers i paral·lels, és utilitzat l' aparell amb cambra d’aire i través , que consisteix a col·locar les peces de manera que aquestes les travin. La nomenclautra a junt seguit, a trencajunts i a la mescla també és aplicada als revestiments de parets amb plaquetes de rajola esmaltada, taulellets, etc.
m
Construcció i obres públiques
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat