Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius. Entre els més moderns cal destacar el quimògraf, el laringoscopi, la laringe artificial, el palatògraf, el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística. Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscil·lògraf de raigs catòdics, l'espectrògraf o sonògraf, i el vocòder. L’últim desenvolupament de recerques en el camp de la fonètica auditiva ha fornit l’aparició de l’anomenat sintetitzador de llenguatge com a mètode bàsicament oposat a l’espectrografia i que opera mitjançant estímuls lingüístics creats artificialment.
m
Fonètica i fonologia