A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple. Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella. Es guien sovint per l’olfacte (la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies), o pels sons que ambdós emeten. Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa. En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel mascle. En moltes ocasions, aquest, prèviament, haurà hagut de combatre amb altres mascles, fins a la mort o no dels contrincants, per la possessió de la femella. En aranyes, insectes i ocells, la parada nupcial consisteix sovint en danses nupcials , durant les quals el mascle exposa a la femella àrees del seu cos amb coloracions característiques. Aquests moviments són molt específics i han d’ésser fets amb gran precisió, perquè, altrament, la femella no és estimulada a oferir-se al mascle. Molts ocells i molts peixos adquireixen, durant aquesta època, una lliurea nupcial , molt més vistosa i acolorida que l’anomenada lliurea d’eclipsi, lluïda durant la resta de l’any. En moltes espècies, un mascle s’aparia amb diverses femelles i constitueix un harem. El mascle s’acobla amb totes elles. Acabada l’època de reproducció, les parelles, en algunes espècies, se separen i no es retroben fins el període del zel següent o mai més. D’altres, continuen unides durant més temps, i el mascle col·labora a vegades a la cria dels petits.
m
Zoologia
Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel , que té per finalitat l’acoblament.