aparellat
| aparellada

adj
Fonètica i fonologia

Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.

S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment. En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats: p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals.