Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat (inclosa la sanció penal), sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra. L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides. Malgrat els esforços per fer desaparèixer aquesta situació, equiparable en certa manera a la dels refugiats, el dret internacional només ha pogut mitigar-ne els efectes (protocols de la Haia del 1930, convenis de Ginebra del 1951, estudis de la Comissió de Dret Internacional) i crear, especialment després de la Declaració dels Drets Humans, una tendència a modificar les lleis internes de cada estat que eren i són causa de l’existència de l’apàtrida.
f
m
Dret internacional