La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió; recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència. A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el “jo penso” que acompanya les representacions. L’apercepció transcendental és condició necessària de tota percepció i fins i tot de la mateixa idea d’objecte, per tal com la representació sense la referència al jo seria impossible o, almenys, no seria res per al subjecte.
f
Filosofia