api

Apium graveolens (nc.)

m
Botànica
Agronomia

Api

© Fototeca.cat

Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.

És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos: hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs. Necessita sòls frescs i sobretot profunds (les arrels baixen fins a 1 m), i és exigent en principis nutritius. Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació. Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra. És molt pobre en calories.

Api

© C.I.C. - Moià

Les varietats més conreades són la verda comuna, que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm; la verda de Pasqua, més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables; la daurada o daurada americana, de limbe de color clar, i la verda de tallar, semblant a l’api bord, difícilment blanquejable.

 Les plagues i malalties que l’ataquen més correntment són les anguíl·lules, la mosca de l’api, el míldiu i la septoriosi de l’api.