apicoalveolar

adj

Fonètica i fonologia

Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.

Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars: s, z, n, r, l ; a vegades, són anomenats només alveolars.