aplanètic
| aplanètica

adj
Física

Dit del sistema òptic centrat, estigmàtic per a una parella de punts A, A´, situats sobre l’eix, que és també estigmàtic per a parelles de punts B, B´, infinitament propers, respectivament, a A i A´ i situats en plans normals a l’eix en A i A´.