Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós (com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades), polític (com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present), o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa; val a dir que en qualsevol cas, la tendència a fer dels aplecs una reunió fonamentalment festiva, o, si més no, a recalcar-ne aquest aspecte, ha estat constant. Els darrers anys han pres una gran difusió els aplecs sardanístics, de tipus primordialment festiu, com el de Calella, i també de caràcter cívic, com l’Aplec de la Joventut del País Valencià, i gastronòmic, com l’Aplec del Cargol de Lleida.
m
Folklore