Pot comprendre un sol fonema o bé més d’un. És un fenomen característic en l’evolució de les llengües romàniques des del llatí, bé que té un abast més general en unes que en d’altres; planu dóna pla, bonu dóna bo, debemus dóna devem . Una consideració especial de la llengua també forneix casos d’apòcope; al Rosselló, a Mallorca i a Eivissa és característica l’apòcope de la a final precedida de consonant + i: pacienci, besti, Nuri (paciència, bèstia, Núria). La casuística gramatical presenta també exemples d’apòcope; ho són algunes de les formes dites reduïdes del pronom personal: 'm, ‘t, ‘s, ‘l, ‘n, (me, te, se, lo, ne). Cal no confondre aquest fenomen amb l'elisió.
f
Lingüística i sociolingüística