apòcrif

m
Bíblia

Cadascun dels llibres religiosos que no són considerats canònics.

Per als protestants, els apòcrifs són els llibres que es troben en la traducció grega de l’Antic Testament, en la versió dels Setanta i en la Vulgata, però manquen en el cànon jueu: són els llibres de Tobies, Judit, la Saviesa, l’Eclesiàstic, Baruc, Macabeus I i II, i alguns capítols d’Ester i de Daniel. Aquests llibres són anomenats deuterocanònics pels catòlics i han entrat en llur cànon. Els catòlics anomenen apòcrifs uns escrits de font jueva o cristiana que s’assemblen als llibres canònics per llur tema o per llur atribució a un autor inspirat. Els més coneguts són: la Vida de Jesús, el Llibre d’Henoc , les epístoles de Crist al rei Abgar, alguns apocalipsis (de Maria, de Pere, etc) i alguns Actes (per exemple, de Pere). Els protestants els anomenen pseudoepigràfics.