apol·lini
| apol·línia

adj
Filosofia

En la filosofia de Nietzsche, dit de l’impuls intel·lectual que representa l’ideal d’ordre, mesura i harmonia.

En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apol·lini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon.