Apol·loni

Personatge literari nascut probablement de la literatura grega hel·lenística, però la més antiga aparició del qual es troba en una novel·la llatina anònima del s III dC: Historia Apolloni regis Tyri .

Les diverses aventures que corre Apol·loni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana. El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del s X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan s XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del s XIV, etc. Reaparegué en obres com el Patrañuelo (1567), de Joan de Timoneda, Pericles (1609), de W.Shakespeare, etc, i el personatge de Tarsiana, la filla, influí en la creació de La Gitanilla (1613), de Cervantes, l’Esmeralda de Notre-Dame de Paris (1831), de Victor Hugo, etc.