En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia.
L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada; hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha produït la lesió; pot haver-hi febre i trastorns del pols. Un 80% d’aquests casos són mortals i els que sobreviuen queden amb seqüeles d’intensitat variable, habitualment hemiplegia. El diagnòstic d’apoplexia es confirma amb la tomografia axial per ordinador.
Entre les seves causes destaquen la hipertensió arterial, els aneurismes i altres malformacions vasculars cerebrals, l’arterioesclerosi i les diàtesis hemorràgiques.