A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel.
Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancel·lació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics. A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’Església catòlica, si l’apòstata ho ha sol·licitat, que suprimeixi les dades del batejat de tots els registres (llibres parroquials, especialment el de baptisme, confirmació i matrimoni, i la còpia corresponent que els bisbats conserven al seu arxiu diocesà). Tècnicament, l’exercici del dret de cancel·lació cal demanar-lo a la parròquia on es rebé el baptisme i a l’arquebisbat corresponent. Habitualment el motiu per a aquesta baixa voluntària de l’Església és el fet d’estar-hi en desacord i, sobretot, no voler ser comptabilitzat com a catòlic en les llistes de nombre de catòlics al món, ja que aquestes es realitzen a partir del cens del baptisme.
L’apostasia o renúncia pública a la fe també és present en altres religions com l’islam.