apotactita

f
m
adj
Cristianisme

Seguidor d’una secta cristiana del s IV, que pretenia d’ésser fidel a l’ensenyament de l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i portant una vida nòmada.

El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ (així, en Egèria).