A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers. De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc. Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc. A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII; el 1302 són citats units especiers i candelers. Les més antigues ordinacions municipals de Barcelona sobre apotecaris i especiers daten del 1370. El 1433 fou prohibida la venda de productes sense recepta del metge i que no fos escrita al seu dictat; per a tenir botiga a la ciutat hom exigí de passar el corresponent examen i deu anys de la pràctica, reduïts més tard a vuit (1455) i a cinc (1497). Els conversos no eren admesos a examen. A València l’examen i pràctica eren exigits ja des del 1411. Els apotecaris pertanyien a l’estament dels artistes ( artista) i com a tals podien ésser elegits membres de les corporacions municipals. L’any 1445 fou fundat el col·legi d’apotecaris de Barcelona, però les ordinacions i privilegis posteriors mantingueren la no-delimitació entre apotecaris i especiers. A Palma el col·legi d’apotecaris fou segregat l’any 1579 del gremi de sucrers i candelers.
f
m
Farmàcia