apràxia

f

Patologia humana

Incapacitat d’executar voluntàriament i d’una manera apropiada determinats gests o moviments anteriorment apresos, sense que existeixin paràlisi ni altres trastorns motors simples, ni demència.

N'hi ha de diferents tipus: en l' apràxia ideatòria , el malalt falla en l’evocació i l’ordenació dels moviments elementals per a executar un acte complex; en l' apràxia melocinètica o innervatòria de Kleist , el malalt concep bé el pla motor, però falla en la seva execució; en l' apràxia ideomotora , el malalt és impossibilitat de realitzar un gest senzill, aïllat, però el pot realitzar quan forma part d’un acte complex; en l' apràxia constructiva , el malalt no pot dibuixar un objecte, copiar una figura geomètrica amb palets o peces, o afaiçonar-la amb fang, etc; en l' apràxia instrumental , el malalt perd la capacitat de manejar un instrument (musical, industrial, etc). Les lesions que produeixen les apràxies solen ésser situades en les àrees parietals, temporals o occipitals del cervell.