aprenentatge perceptiu

m

Psicologia

Procés que implica un conjunt de canvis a llarg termini en el sistema perceptiu d’un organisme que en milloren l’habilitat per a respondre a l’entorn en què es troba i que són provocats per la interacció amb el mateix entorn.

Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració—. Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats.