Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la; també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva. La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte.
f
Dret penal