aqueu
| aquea

f
m
adj
Història

En la historiografia actual, dit dels pobles que desenvoluparen la civilització micènica.

Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC. Llur nom (gr: ant akhaiwa) sembla citat als jeroglífics egipcis (akhaiuša) del s XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hittites (aḫḫijawa), bé que amb significació poc clara. Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia. En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l'Acaia, al Peloponès.