Fou utilitzada per la cancelleria catalanoaragonesa en la documentació dirigida als seus súbdits aragonesos i en les relacions diplomàtiques amb la resta dels estats cristians i musulmans de la península Ibèrica i alguna vegada també, especialment al s XV, amb altres estat europeus o africans. Aquesta llengua, basada en els parlars de l’alt Aragó, i molt semblant a la llengua literària utilitzada a Navarra a la mateixa època, en un començament, com en el Fuero de Jaca o en els Establimentz també de Jaca, estigué fortament influïda pels parlars occitants; a aquesta influència, s’hi sumà la del català, a causa de la unió de Catalunya i Aragó; a partir del s XIII, i especialment al s XV, el castellà canvià lentament l’antiga fesomia de la llengua aragonesa, la qual, al s XVI, no es distingia ja com a llengua literària del castellà. Aquestes influències, i la història del poblament de l’Aragó reconquerit a partir del s XII (Somontano, la vall de l’Ebre, etc), expliquen la diferència existent entre aquesta llengua literària i els parlars populars antics que encara es mantenen a la zona pirinenca, on, en certs moments, arribà a ésser utilitzat el català com a llengua literària.
m
Lingüística i sociolingüística