Vida
Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou (1922-29), i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N. M’askovskij (composició), Vasilenko (orquestració) i G. Kon’us (harmonia). Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957. Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin. Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A. Ždanov, segurament més per enveges que no pas per qüestions realment ideològiques. Quan dimití el càrrec a la Unió de Compositors es dedicà a dirigir orquestres en nombroses capitals europees i aconseguí una notorietat prou important fora del seu país. En morir Stalin no deixà, però, de reclamar una major obertura pel que fa a la llibertat creativa.
Com a màxim representant de la música transcaucàsica, i armènia en particular, la seva producció està molt carregada de fórmules de procedència folklòrica que afecten ritmes, melodia i harmonia. Així aconseguí donar color localista a una música no excessivament complexa però hàbil en el tractament sonor del pòsit popular, sobretot en el cas de la música armènia. Es mantingué sempre dins de la línia tradicional lligada al sistema tonal, tot i no renegar d’efectes tímbrics inusuals i d’algunes heterodòxies harmòniques resoltes amb força originalitat. Les primeres obres que li comportaren celebritat al seu país foren el Concert per a piano (1936), dedicat a Lev Oborin, i el Concert per a violí (1940), dedicat a David Ojstrakh. Però fou especialment conegut pels seus dos grans ballets: Gajane (1942), que conté la cèlebre Dansa del sabre, malgrat que es tracta d’un afegit d’última hora i a contracor, i el més pompós i emfàtic Spartak (‘Espàrtac’, 1954), que s’ha convertit en la peça ambaixadora de les companyies de ballet russes.
A part d’aquestes dues obres majors, només la música d’escena Maskarad (‘Mascarada’) ha passat a les sales de concerts. En canvi, les seves simfonies (1935, 1943, 1947) no han quedat al mateix nivell que els concerts o els ballets, tot i el seu innegable valor: la núm. 1 (amb la qual obtingué la diplomatura) per la seva força rítmica i el desplegament de temes armenis, o la núm. 2 (en homenatge a la resistència de la Unió Soviètica a l’ofensiva nazi) per la seva humana expressivitat, on dolor i optimisme es veuen escandits pels tocs de campana i la trompeteria que crida a la pròxima victòria. De la música de cambra destaca sobretot el Trio amb clarinet (1932) o les sonates per a diversos instruments. També es destacà com a compositor de música per al cinema, com en La batalla d’Stalingrad (V. Petrov 1950) o Otello (S. Jutkevic 1955).
Obra
Música escènica
Macbeth, mús. inc. (1934); Gajane, ballet (1940-42; rev. 1951; nova versió, 1957); Maskarad, mús. inc. (‘Mascarada’, 1941); Šcast’je, ballet (‘Felicitat’, 1939); Spartak, ballet (‘Espàrtac’, 1954; rev. 1968); Korol’ Lir, mús. inc. (‘El rei Lear’, 1958)
Orquestra
3 simfonies (núm. 1, 1935; núm. 2, 1943; núm. 3, 1947); Concert per a piano i orquestra (1936); Concert per a violí i orquestra (1940); Traurnaja oda pam’ati Vladimira Il’ica Lenina (‘Oda fúnebre en memòria de Lenin’, 1948); Vals concert (1955); Spartak (suites núm. 1-3, 1955-57; suite núm. 4, 1967)
Cambra
Pesn’a-poema, vl., pno. (‘Cançó-poema’, 1929); Sonata, vl., pno. (1932); Trio, cl., vl., pno. (1932); Doble fuga, qt. c. (1932)
Piano
Poema (1927); Toccata (1932); Àlbum de peces infantils, 2 vol. (1946, 1964); Sonatina (1959); Sonata (1961)
Música vocal
Pesn’a Stalina, cor, orq. (‘Cançó de Stalin’, 1937); Oda radosti, cor, orq. (‘Oda a l’alegria’, 1956); més de 40 cançons i nombrosos arranjaments de cançons populars
Bibliografia
- Abraham, G.: Eight Soviet Composers, Oxford University Press, Londres 1943
- Arutjunov, D.A.: A. Khachaturian i muzyka Sovetskogo Vostoka: iazyk, stil’, traditsii: muzykal’no-teoreticheskoe issledovanie, Muzyka, Moscou 1983
- Lemaire, F.L.: La musique du XXe siècle en Russie, Fayard, París 1994
- Schwarz, B.: Music and Musical Life in Soviet Russia: 1917-1970, Barrie and Jenkins, Londres 1972