Aramunt Vell

Vista del poble abandonat d'Aramunt Vell

© CIC-Moià

Poble antic del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), limitat, al sud, pel riu Carreu i, a l’oest, pel barranc de Mians.

Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat. Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics. Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII. La població es troba a 500 m del nou poble d’Aramunt, que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX.

El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, pròxim al camí ral que unia l’Urgell amb França. Es tractava d’un poble murallat que en diferents documents apareix amb el nom de Castell d’Aramunt.