Arantxa Sánchez i Vicario

(Barcelona, 18 de desembre de 1971)

Arantxa Sánchez i Vicario (2011)

© Laureus

Tennista.

Germana d’ Emili Sánchez i Vicario, fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1989, fou quatre vegades campiona de Catalunya individual (1987-90) i cinc de dobles (1986-90), i cinc vegades campiona d’Espanya individual (1985, 1987, 1989, 1990, 1992). En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam, tres Roland Garros (1989, 1994, 1998) i un Obert dels Estats Units (1994), i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA. En dobles guanyà sis torneigs de Grand Slam: l’Obert d’Austràlia (1992, amb H. Sukova; 1995, amb J. Novotná; 1996, amb C. Rubin), l’Obert dels Estats Units (1993, amb H. Sukova; 1994, amb J. Novotná) i Wimbledon (1995, amb J. Novotná), i en fou finalista cinc vegades més. Guanyà dues Copes Masters WTA en dobles (1992, amb H. Sukova; 1995, amb J. Novotná), i fou finalista quatre vegades més. També guanyà seixanta-un torneigs del circuit de la WTA en dobles. També, en dobles mixtos, s’imposà en quatre torneigs de Grand Slam i fou finalista en quatre més. Amb l’equip espanyol de Copa Federació, obtingué cinc títols (1991, 1993, 1994, 1995, 1998). Participà en els Jocs Olímpics de Seül (1988), en els de Barcelona (1992), on fou medalla de bronze en individual i de plata en dobles (amb Conchita Martínez), en els d’Atlanta (1996), on aconseguí medalla de plata en individual i de bronze en dobles (també amb C. Martínez) i en els de Sydney (2000). Es proclamà campiona de la Copa Hopman (1990, amb el seu germà Emilio; 2002, amb Tommy Robredo). Tot i que es retirà l’any 2002, el 2004 participà en alguns torneigs de dobles i en els Jocs Olímpics d’Atenes. En el rànquing de la WTA arribà a ser número 1, tant en la classificació individual (1995) com en dobles (1992). Fou capitana de l’equip espanyol de Copa Federació (2011).

L’any 1998 fou mereixedora del premi Príncipe de Asturias dels esports i el 2001, de la gran creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. El 2007 entrà a l’International Tennis Hall of Fame. El 2012 publicà la seva autobiografia Arantxa ¡Vamos! Memorias de una lucha, una vida y una mujer.