araucà
| araucana

f
m
Història
Etnologia

Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.

La població actual consta d’uns 250.000 individus (al moment de la conquesta espanyola eren 1.000.000 o 1 500.000 individus). Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals. Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe—els més nombrosos— i huilitxe. També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado. L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia. La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII. Els araucans foren totalment sotmesos durant la segona meitat del segle XIX (1881). La forma econòmica bàsica dels araucans és l’agricultura del moresc, a les parts baixes, i de la patata, a les regions més elevades. Els animals domèstics nadius són el gos i el llama, i, a les zones del sud, també el guanac. La major part del treball agrícola va a càrrec de les dones. A més, practiquen la recol·lecció de vegetals, la pesca i la caça.

Els poblats són constituïts per cabanes de fusta o de canya. Les indústries són la ceràmica, la metal·lúrgia, la fusteria, la pedra, la filatura i els teixits. La família, dirigida pel pare, és la unitat social bàsica. El matrimoni més freqüent és monògam, bé que en temps precolonials era polígam, basat sovint en la unió conjugal d’un home amb dues o més germanes. Eren teistes i consideraven l’existència d’un ésser suprem dinàmic, al qual dedicaven culte privat i públic.