La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva. Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge: de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral. A la primera Conferència de la Haia (1899) fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge. Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals. La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als estats: l’Acta General d’Arbitratge; aquest tractat tingué l’adhesió de 23 estats; el govern espanyol el denuncià el dia 1 d’abril de 1939. Els estats membres del Consell d’Europa aprovaren a Estrasburg, el 29 d’abril de 1957, el Conveni Europeu per a la solució pacífica dels conflictes. Aquest conveni preveu un procediment arbitral de solució de conflictes polítics davant un tribunal arbitral de cinc membres.
m
Dret internacional