Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll; i de l'efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred. L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat iaugmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton: u = a + (b/i), on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és: r = (a/i) + (b/i2). Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència augmentaria i faria disminuir més i més la intensitat fins a extingir-se; si, per contra, hi havia una causa que fes augmentar la intensitat, la resistència minvaria i la intensitat creixeria fins a la destrucció dels materials. Per tant, quan l’arc ha de funcionar amb un alimentador de tensió constant cal posar-hi un dispositiu que l’estabilitzi. Com a font d’energia hom l’empra en la indústria química per a l’obtenció de l’òxid nítric a partir del nitrogen i de l’oxigen de l’aire; com a font de calor, en metal·lúrgia, per a fondre metalls, beneficiar-se d’algunes menes, com a l’alt forn Keller de fosa acerosa, etc, i per a tallar i soldar metalls. Com a font lluminosa, en el llum d’arc (voltaic) i en els tubs fluorescents i d’altres llums de descàrrega gasosa. Pel contrari, és l’avaria més temible de les intal·lacions elèctriques, i es deriva del fet que per disminució transitòria de la rigidesa de l’aire o per una sobretensió es produeix una guspira que ionitza l’aire i enceba l’arc. En obrir un interruptor sempre es produeix una guspira que convé que no es transformi en arc. Per tal d’evitar-ho hom recorre a diverses tècniques (interruptor).
m
Electrònica i informàtica