Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra. Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII (qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio”) i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó. L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador. Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III.
Com a financer, presidí diferents consells empresarials i institucionals, entre els quals la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. També, finançà nombroses obres filantròpiques i reuní una important col·lecció de pintura antiga, que tingué com a assessors Plandiura i Garcia-Llansó.