Vida i obra
Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana.
Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona (1943-46), però es llicencià a la Universitat de València (1948) i es doctorà a Barcelona (1983).
Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà. Més endavant, s’inicià en l’estudi de la documentació medieval i del dret local de les comarques septentrionals del País Valencià (1952-56) sota la direcció de Lluís Revest i Corzo, arxiver de l’Arxiu Municipal de Castelló.
D’aquesta època daten els seus primers articles, apareguts en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) i en Ausa, revistes que publicaren tota la seva producció historiogràfica fins a mitjan anys seixanta. Amb excepció del seu primer treball Mudéjares y moriscos en Castellón (1952), la resta d’articles prefiguren ja molts dels seus interessos posteriors: institucions forals, dret mercantil medieval, formes de crèdit, en particular sobre el comerç i la navegació, el consolat de mar, les cartes pobla i la història local de Castelló i de Vic.
Des del final dels anys cinquanta començà l’estudi de diverses institucions de dret econòmic i mercantil sota la direcció de Ramon d’Abadal i de Vinyals i, més tard, col·laborà amb el seminari d’història del dret de la UB, dirigit per Josep M. Font i Rius. Inicià també la col·laboració amb el Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea (Suïssa), dirigit per Germà Colón, amb qui establí una fructífera col·laboració que donà lloc anys més tard a l’estudi i edició crítica dels Furs de València (1970-99, 8 vol.) i del Llibre del Consolat de Mar (1981-88, 4 vol.).
Des dels anys seixanta fins als vuitanta compaginà la investigació històrica amb l’exercici de la seva activitat professional, primer com a passant en diversos despatxos d’advocats (1956-61) i, després, com a advocat a València i a Castelló (1962-86), a més de treballar com a assessor i directiu de diverses empreses mercantils. A més, des del 1962, participà en nombrosos congressos i reunions científiques.
Des dels anys setanta estudià també la documentació mercantil de l’AHPB, sota la direcció de l’arxiver Raimon Noguera i Guzmán. A partir d’aquesta documentació, publicà alguns treballs magistrals sobre diverses institucions mercantils: Comandas comerciales barcelonesas de la baja Edad Media (1973), Societats mercantils medievals a Barcelona (1986, 2 vol.) — ambdues amb Josep Maria Madurell i Marimon— i Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (1983, 2 vol., premi Ferran Armengol de l’IEC) —en col·laboració amb M. Teresa Ferrer i Mallol—.
Els treballs sobre el comerç medieval català, continuats amb altres aportacions posteriors, li permeteren especialitzar-se en l’estudi de la navegació i la marina catalanes, amb llibres com: Història de la marina catalana (1977), Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV (1994), amb Núria Coll i Julià, i diversos articles.
El 1983 defensà la seva tesi doctoral (El Llibre del Consolat dins la història medieval del dret marítim català), dirigida per Font i Rius, amb la qual obtingué el premi extraordinari de doctorat d’aquell curs i que fou publicada com a volum III, en dos toms, del Llibre del Consolat de Mar (1984). Dirigí la seva activitat vers la docència i el 1987 passà a ser professor titular d’història del dret i de les institucions a la UV, adscrit al Col·legi Universitari de Castelló, des d’on s’incorporà a la nova Universitat Jaume I el 1991, i fou el primer degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques.
Publicà, a més, La Generalitat Valenciana en la història (1959), i Institucions de Dret Civil Català (1996). També dedicà alguns estudis al monaquisme i a l’orde de Montesa, i finalment, des del 1991, se centrà en treballs sobre el calendari.
Fou membre del consell de redacció del BSCC durant els anys seixanta i, des del 1987, de la revista Drassana, fundada al Museu Marítim de Barcelona i especialitzada en història de la navegació. També col·laborà en l’Anuario de Historia del Derecho Español i en Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols.
De la seva abundant producció científica sobresurt l’esmentada edició crítica dels Furs de València, amb el text llatí i català, en col·laboració amb Germà Colón; hi manca només la secció d’Extravagants i l’estudi final que haurà de ser completat pel seu deixeble Vicent Garcia i Edo.
Fou també un destacat activista cultural: cofundador d’Acció Cultural, membre corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans; des del 1978, membre de l’Institut Alfons el Magnànim (després, IVEI); membre del Consell Valencià de Cultura i, des del 1992, president de la Fundació Ausiàs Marc.
Entre les múltiples distincions rebudes destaquen: els premis Gumersind Bisbal de la Fundació Salvador Vives Casajuana (1981) i Serra d’Or d’Òmnium Cultural (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995).
Bibliografia
- “Arcadi Garcia”, BSCC, LXXIV, 1998, p. 349-352.
- FERRER I MALLOL, M.T.: “Arcadi Garcia Sanz. In memoriam”, Anuario de Estudios Medievales, 28, 1998, p. 911-924.
- GARCÍA I EDO, V.: “Arcadio Garcia Sanz 1926-1998”, Anuario de Historia del Derecho Español, LXVIII, 1998, p. 744-749.