Catedràtic (1968-86) de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.
La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània: Palabra de honor (1967), Memoria dunha edá (1976) i, sobretot, el cicle Mesteres (1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976) i Liturxia do corpo (1983), que aplega el més destacat de la seva obra. Posteriorment, publicà Noite do degaro (1994), Do tempo posuído. Poesía (1960-2000) (2003), Herdo do canto (2006), Caeira dos días (2007), As voces da máscara (2014) i Diario da Casa Grande (2019), entre d’altres.
També publicà els poemaris en castellà Hombre último (1961), La oscura potestad (1979), Razón de iniquidad (1991) i Asedio de sombra (1997). L’any 2003 aplegà la seva obra poètica completa en castellà sota el títol En oscuro desvelo.
És autor d’estudis literaris, entre d’altres Poesía y novela (1982), Luís Pimentel e Sombra do aire na herba (1990), La poesía romántica (1991), El texto poético (1992), Miguel Hérnandez, pasión y elegía (1993), Diccionario metodolóxico de análise literaria. I. A poesía. Textos líricos galegos da Idade Media ós nosos días (2001) i Macrotexto poético y estructuras de sentido. Análisis de modelos líricos modernos (2007). Edità l’estudi La lengua en corazón tengo bañada. Aproximaciones a la vida y obra de Miguel Hernández (2010).
Fou guardonat, entre d’altres, amb els premis Adonais (1978), Tiflos (1996) i Voz de Liberdade (2015).