Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat: així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara. A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup (llenguatges tècnis d’oficis, etc), els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc. L’ús dels arcaismes pot ésser originat per una tradició literària o per un recurs estilístic; en aquest cas contribueixen, en les obres d’ambient històric a crear una atmosfera retrospectiva. Alguns escriptors com Jeroni Rosselló, i alguns erudits com Alfons Par i Ramon Miquel i Planas, han apel·lat a un llenguatge ple d’arcaismes.
m
Lingüística i sociolingüística