Els anys seixanta col·laborà amb destacats exponents del free-jazz, com ara Cecil Taylor, i es convertí en un dels principals difusors i intèrprets d’aquest moviment per la dimensió agressivament reivindicativa de les seves actuacions. El seu estil combina l’avantguardisme amb les referències a la història del jazz. Els anys setanta adoptà un llenguatge proper al bop.