Archivo General de la Administración

Arxiu intermedi de l’administració central creat pel decret 914/1969 i continuador de l’Archivo General Central d’Alcalá de Henares, destruït el 1939.

Les obres de l’edifici —situat també a Alcalá de Henares i dissenyat per Juan Segura de Lugo— finalitzaren el 1973; els primers fons ingressaren un any abans i fou inaugurat oficialment el 1976. María del Carmen Pescador del Hoyo dirigí l’arxiu durant els deu primers anys. La primera etapa (1972-85) es caracteritzà per la salvaguarda del patrimoni documental; als seus dipòsits arribaren gran quantitat de fons i les transferències administratives que no s’havien efectuat des de la desaparició de l’Archivo General Central. La segona etapa, a partir del 1985, es caracteritza per la finalització de la identificació dels fons acumulats i l’inici de l’avaluació documental des de la doble perspectiva de la tria i l’accessibilitat dels fons. La seva funció essencial és rebre les transferències regulars de la documentació produïda pels diferents organismes de l’administració central, que ha perdut utilitat administrativa i que es consulta esporàdicament. Quan els valors administratius de la documentació prescriuen, l’Archivo General de la Administración l’hauria de transferir a l’Archivo Histórico Nacional, però a causa de la manca d’espai ha de continuar la seva custòdia; de fet, l’Archivo General de la Administración conserva documents que remunten al segle XVIII i està considerat com un arxiu d’història contemporània. La capacitat de l’Archivo General de la Administración és de 162 km, dels quals estan ocupats 140 km. Els fons es divideixen en dos grans grups: fons públics o generats per les administracions de l’estat i per les empreses i institucions en què participa; i fons privats o produïts per persones físiques i jurídiques privades. Una part de la biblioteca està constituïda per monografies i publicacions periòdiques que arribaren amb les transferències regulars dels documents dels fons Àfrica, Sindicats, Cultura (Secció Femenina i Censura), Afers estrangers, Presidència del Govern i Educació. Algunes de les seves col·leccions legislatives són gairebé úniques o resulten de difícil localització en altres centres d’investigació.