Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle (almenys des de l’any 1553), també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França. Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent. L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners. Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits. Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb una equivalència de 90 ardits per 4 rals castellans. El 1811 encara calgué ordenar la conversió en xavos dels ardits catalans marcats amb l’encuny de Barcelona. L’ús general i l’acceptació de l’ardit a tot Catalunya des del s XVII feren que esdevingués la base física del sistema monetari del Principat i que hom comptés en moneda d’ardits ( diners d’ardits i, sobretot, rals d’ardits ); el ral d’ardits (dit sovint ral d’ardit ), amb una equivalència de 24 diners, perdurà fins al s XIX com a moneda de compte.
m
Numismàtica i sigil·lografia