Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània (on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ) ja al s. XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra (segons consta l’any 1400). Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI (1461-83) foren encunyats ardits d’argent ( hardit , en francès) en aquesta ciutat (i també a Nantes) amb el valor de tres diners. Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s. XV, circulació que fou repetidament prohibida. Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1475-93), foren encunyats a Perpinyà ardits (o liards ), imitats després als mateixos comtats i a Barcelona com a moneda de billó (ardit 2 2); a Navarra, durant els s. XVII i XVIII, circulà també una moneda de billó amb el mateix nom.
m
Numismàtica i sigil·lografia
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing en anglès.