àrea conductora

f

Ecologia

En un ecosistema terrestre, suma de les àrees, en secció transversal, de tots els elements conductors vegetals (vasos de les angiospermes i traqueides de les gimnospermes) a través dels quals ascendeix l’aigua amb els nutrients dissolts des del sòl fins a les fulles.

L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua. Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals. La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber (HV), que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada. Aquest valor expressa la inversió que els vegetals fan en albeca, i sol ser més elevat en les gimnospermes que en les angiospermes.