La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis (accessos, transports, serveis de subsol, etc.) amb un tractament que englobi tots els municipis afectats; exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona. El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa evolució els darrers anys. S'ha produït una tendència cap a la descentralització urbana i, a la vegada, cap a la difusió del fenomen urbà. Això implica una expansió de les àrees metropolitanes en l’espai, però, també, una autonomia creixent respecte del lloc central —la ciutat— d’origen de l’àrea, tot configurant la formació d’una sèrie de centres direccionals perifèrics en les corones metropolitanes que van transformant l’àrea metropolitana tradicional en una regió metropolitana.
f
Dret administratiu