areca

Areca catechu (nc.)

f

Botànica

Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca , rica en taní i en greixos.

Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori. Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel ( Piper betel ), de resina d’uncària ( Uncaria gambir ) i de calç, després dels àpats. Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant. Llur principi actiu és l’arecolina.