areòmetre

m
Física

Instrument utilitzat en areometria per a determinar el pes específic dels líquids, consistent en una tija de vidre, seguida d’un eixamplament que fa de cambra d’aire i acabada amb un altre eixamplament més petit que conté mercuri o granalla de plom.

La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar. La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús. Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc. Les determinacions de pes específic es troben molt afectades per la temperatura del líquid a mesurar; per això les determinacions areomètriques han d’ésser efectuades a la temperatura indicada en l’escala de l’areòmetre, o bé fer ús d’un factor de correcció donat en funció de la temperatura en el moment de la mesura. Les mesures areomètriques contínues i, per tant, útils per a la regulació del pes específic en processos de producció són realitzades mitjançant la conversió de la posició de la tija de l’areòmetre en un senyal continu, generalment elèctric, que és amplificat i elaborat posteriorment segons la funció encomanada a l’aparell.