L'aret é expressava l’aptesa i la preparació físiques, el coratge i l’esperit heroic i responia a un concepte d’educació general del cos i l’esperit només accessible als “millors” (áristoi). Hom oposava aquest ideal educatiu, i la vida d’oci que n'era la condició, a l’educació professional, a la professionalització, de l’home ordinari, mancat d'aret é. La idea d'aret é fou elaborada en la crisi soferta per la noblesa grega als segles VII-VI aC davant el desenvolupament de la nova economia monetària (aristocràcia) i fou exalçada entre els mateixos cercles aristocràtics pels poetes lírics (Píndar, Teognis, Tirteu).
La democratització a diverses ciutats capdavanteres i especialment el moviment sofístic transformaren l’ideal aristocràtic d'aret é en un ideal d’aptitud intel·lectual, en una “saviesa”, que no es transmet per l’estirp sinó que qualsevol home pot adquirir per l’educació.