Arezzo

Capital de la província d’Arezzo, a la Toscana, Itàlia, situada a l’alta vall de l’Arno.

Centre agrícola (cereals, vinyes, oliveres), ramader, industrial (maquinària, instruments musicals, elaboració de seda, paper, teixits). Ciutat etrusca, esdevingué colònia romana sota l’imperi. Des del s. XI fou governada per cònsols. La seva expansió es veié limitada per la de Florència. El 1384 fou presa i venuda a Florència per la compagnia di ventura d’Enguerrand de Coucy i a partir d’aleshores inicià la decadència. El 1861 s’integrà al regne d’Itàlia. Els etruscs deixaren bones mostres d’escultura en bronze, com la Quimera d’Arezzo , del s. V aC (quimera). Posteriorment, en època romana, la ciutat esdevingué la més important productora de terra sigillata. El monument més important de la ciutat és l’església de la Pieve di Santa Maria (s. XII-XIII), d’estil romànic pisà; l’església de San Francesco (s. XIV-XV) té l’interior decorat amb els frescs de la Llegenda de la Creu (1452-66), obra mestra de Piero della Francesca; a la catedral (s. XIII), molt restaurada, hi ha magnífics vitralls (construïts devers el 1520), obres del monjo francès Guillaume de Marcillat.