Nucli comercial i industrial (cigarrets). Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica. Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès. La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes (segles IV i V aC) i a la pèrdua de la seva preponderància. Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del Peloponès i fou derrotada de nou (418 aC). Després d’un breu període de tirania s’adherí a la Lliga Aquea (229 aC). Inicià la seva recuperació durant la dominació romana, i adquirí una certa importància sota l’Imperi Bizantí. Del 1246 al 1261 pertangué al ducat d’Atenes. Tornà a l’Imperi Bizantí fins a la conquesta turca (1460). Tingué un paper important durant la guerra de la independència grega (segles XIX). Són nombroses les restes de les èpoques micènica i clàssica, descobertes principalment per equips francesos i nord-americans, sobretot a les dues acròpolis (Aspis i Làrissa) i la ciutat emmurallada estesa a la plana.