aristolòquia

Aristolochia sp (nc.)

f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.

Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta. Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions; llur activitat, però, és encara poc coneguda. L'aristolòquia llarga (A. longa) té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide. Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera. L'aristolòquia rodona (A. rotunda) té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina. En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere. Es fa en sòls humits, vora els rius.