arma nuclear

f
Militar

Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.

La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud. Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió (bomba nuclear), com les de fussió (bomba termonuclear), les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons (bomba de neutrons). Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones (megatona). L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones. Les armes de fusió, i especialment les FFF (fissió-fusió-fissió), són d’una potència milers de vegades més gran que les de fissió. Els avenços assolits en la precisió dels llançaments, cosa que comporta la millora del rendiment destructiu, ha fet que progressivament hagin anat reduint-se les potències. Així, mentre que els anys seixanta l’error probable d’un llançament a distàncies intercontinentals era de prop de 2 000 m, actualment s’ha reduït a uns 200 m. La miniaturització de les armes nuclears i dels sistemes de guiatge, que feren possible les ogives MIRV , permeten encabir fins a deu caps nuclears a l’ogiva d’un míssil. Actualment, en armes estratègiques en comptes de potències de 2 a 5 megatones s’utilitzen càrregues d’uns quants centenars de kilotones. Respecte a la seva utilització, tot i que la classificació depèn molt de la potència de l’arma, el factor primordial és l’abast del vector (míssil). Les de més abast són les estratègiques , que arriben als 5 500 km quan són llançades pels ICBM ; també són estratègiques les que munten els SLBM embarcats en submarins i les que carreguen els bombarders, amb un abast de més de 9 000 km. La denominació d' armes de teatre d’operacions començà a aplicar-se quan els soviètics posaren a punt els SS-20 , amb un radi d’acció de 5 000 km que abastava tot Europa; anteriorment aquesta mena de míssils es classificaven entre els IRBM (abast entre 2 400 i 5 500 km) o els MRBM (abast entre 800 i 2 400 km). Per sota dels 800 m hom parla d' armes tàctiques , que són aquelles que poden ésser llançades des d’avions, peces d’artilleria o mitjançant míssils terra-terra. Un altre tipus d’armes nuclears d’utilització terrestre són les mines o ginys de demolició nuclear, i les armes antiaèries o antimíssils. També existeixen armes nuclears per a ésser emprades en torpedes, càrregues de profunditat i mines submarines.