Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres. Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l'armadura comprimida o l’armadura estirada, segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció. En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals (comunament dites barques) que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra que forma part de l’armadura comprimida. L’armadura passiva, habitualment formada per barres corrugades, aporta rigidesa i resistència addicionals gràcies a l’adherència fisicoquímica que desenvolupa en contacte amb el formigó. L’armadura activa és sotmesa a un tesat previ per tal de pretesar la peça de formigó. En el cas de l’armadura pretesada, el tesat és introduït de manera prèvia a l’enduriment de la peça, i la força de pretesat és transferida un cop aquesta assoleix una resistencia suficient i alhora s’ha desenvolupat l’adherència entre el formigó i l’acer. En l’armadura posttesada, el tesat s’efectua un cop la peça ja ha endurit, i la força es manté mitjançant dispositius d’ancoratge. En aquest darrer cas, l’adherència entre formigó i acer s’aconsegueix mitjançant la injecció d’un morter especial al llarg de la beina que conté l’armadura. Hom parla d’armadura no adherent si hom prescindeix de la injecció del morter; llavors és habitual recobrir l’acer de greix mineral per tal de protegir-lo de la corrosió.
f
Construcció i obres públiques
fototeca.cat
©
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.