Armand Cardona i Torrandell

(Barcelona, 1928 — Sant Pere de Ribes, Garraf, 14 de gener de 1995)

Pintor.

Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura. Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou. Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements cal·ligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular. Plasmà l’obra en “cicles”: Retaules de la gent (1956), Barques, Màquines (1957), I cicle de les Testes (1958), Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets (1959-60), Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima (1961), II cicle de les Testes (1962-63), Univers concentracionari (1964-65), Els amants (1965-66), Massacres (1967), Retrats imaginaris (1968), Mirades (1969), Numància (1972), Màscares (1973), Naufragis (1979), etc. També preparà cicles d’homenatge: a J.P. Sartre (1965), dos a Antonio Machado , a Ungaretti i a Lluís Companys , i va realitzar (1965) l’escenografia de Ronda de mort a Sinera , d’Espriu-Salvat, i (1966) de La bona persona de Sezuan , de Brecht. També col·laborà amb el Festival de Teatre de Sitges. Es relacionà amb el “Grup Parpalló” i formà part dels grups plàstics Crònica de la Realitat (1965) i Intrarealisme (1967). La seva obra es difongué especialment per la península Ibèrica i Itàlia. Obtingué el premi de dibuix Ynglada-Guillot 1971.