De família noble, estudià a París. Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé (1781-92); s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa. En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona (1802-24) i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada (1822). La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació.